Diari Mèdic, 3 de Febrer de 2009
L'ús de la toxina botulinica, també coneguda com Botox, no pot produir la mort, com ha assenyalat el Consell General de Col·legis d'Odontòlegs i Estomatólogos d'Espanya.
En l'any 1981, el Dr. Alan Scott va introduir la toxina botulinica per al tractament d'algunes patologies en els músculs extraoculares del ser humà. Al llarg d'aquests anys s'han publicat nombrosos treballs sobre la seva utilitat en oftalmología. Aquests estudis ens han permès precisar i limitar les indicacions en la patologia oftalmológica; demostrant ser segura i amb mínims riscos per al pacient.
L'ús de la toxina botulinica, també coneguda com Botox, no pot produir la mort, com ha assenyalat el Consell General de Col·legis d'Odontòlegs i Estomatólogos d'Espanya. En l'actualitat, no es tenen reportis metges que existeixi risc de mort perquè es posi la toxina botulínica, ni de cap afecció per la seva administració. L'únic problema es pot produir perquè s'injecti malament, i en aquest cas és transitori i es deuria a un problema en el múscul o músculs, pròxims on s'injecto malament.
La toxina botulinica Tipus A, Botox, solament aquesta autoritzada per al seu ús en cirurgia plàstica i oftalmología. Actualment solament els cirurgians plàstics i els oftalmólogos, són els únics professionals autoritzats per al seu ús, en les seves respectives especialitats.
Des de fa molts anys, es ve usant la toxina botulinica amb grans èxits en el tractament d'alguns estrabismes, hem tingut petites complicacions com ptosis passatgeres, hipertropias, excessos de l'efecte desitjat, però en tots els casos passatgers; perquè així mateix l'efecte de la toxina botulinica és passatger. En cap cas, s'han reportat defuncions. És un procediment, segur en mans d'un especialista.
El problema amb la toxina botulinica, neix pel seu ús de forma indiscriminada i per personal no autoritzat. Existeix un mercat negre, en el qual la toxina botulinica es fa servir en centres com perruqueríes, sales de massatges, sales d'estètica i en gimnasos.
